Fa temps que sento vergonya en saber dels plans del MEC de reduir l’ensenyament de la filosofia a secundària a la mínima expressió. Em solidaritzo amb el professorat de filosofia. La seva lluita també és la meva i la de molta més gent que creu que la filosofia és una eina bàsica per a la formació intel·lectual de les persones, i més en l’adolescència. Ajudar a pensar, a reflexionar, a tenir esperit crític, és primordial. És clar que els impulsors de la llei no els deu interessar gaire que la gent adquireixi l’hàbit de pensar. Una cosa, per cert, això de pensar, que no han fet prou els autors de la Lomce. O potser ho han fet massa…
A hores d’ara, i pensant amb el desenllaç del procés d’independència iniciat fa un temps a Catalunya, tinc sensacions contraposades i una bona dosi d’incertesa. D’entrada haig de dir que encara em costa de creure la munió d’independentistes que hi ha ara a Catalunya, i de comprovar que gent que no fa gaire temps em retreia les meves idees independentistes, ara són fervents patriotes. Qui ho diria!
Centrant-me en el procés, és evident que mai s’havia arribat tan lluny com ara. Tampoc descobreixo res de nou si dic que el més decisiu, però, està per fer i que serà ara o tardarà molt de temps en presentar-se una nova oportunitat.
Examinem el panorama que tenim.
Les forces unionistes seguiran amb la idea de l’Espanya de sempre o d’una nova Espanya federal, fórmula que, sincerament, crec que ni ells es creuen que funcionaria. Per la seva banda, el govern central del PP seguirà aferrat obsessivament a la Constitució i a la llei, assegurant, per activa i per passiva, que no hi haurà secessió catalana i que Espanya seguirà unida pels segles dels segles, amén. A la Unió Europea, se n’ha vist de tots colors, però està clar que ningú es vol mullar i tot són declaracions de cara a la galeria i fetes amb la màxima prudència i diplomàcia.
Els catalans no independentistes (espanyolistes, catalanoespanyolistes, hispanocatalanistes, federalistes, carlins, etc.) seguiran confiant en ser espanyols fins al final dels temps, i aspiraran a què el govern central canviï de polítiques i pugui afavorir una mica més Catalunya; és a dir, seguiran pensant com s’ha fet en els últims cent anys i es farà en els propers cent anys, si res canvïa.
Falten els independentistes. La gent que té l’esperança d’un nou Estat català esperarà il.lusionat el que pugui decidir el nou Parlament de Catalunya, ara amb majoria independentista. I aquí tindran un paper clau els polítics sobiranistes. I aquí és on em vénen tots els dubtes i les incerteses, com a la immensa majoria de la gent. Com s’ho faran? Què decidiran? Com s’enfrontaran a l’Estat espanyol? Com es faran entendre a nivell internacional? Tenen preparat un pla seriós i coherent per a un futur Estat català? Tenim els polítics idonis per tirar endavant el somni de tants catalans i catalanes? El moment és arribat, ara falta veure si hem agafat la pista bona i tenim els millors pilots.
Les noves tecnologies ens van oferint, cada vegada més, nous mitjans de difusió de la cultura. BUXAWEB vol aprofitar aquesta nova eina -el blog- per oferir recursos i materials de geografia i d’història, d’una manera més interactiva, que no pas des de la web.
